Entrevista con Eva Puig

Artista llicenciada en Belles Arts i especialitzada en gravat, ha desenvolupat la seva trajectòria amb la pintura, el textil i  la docència, la creació artística i la investigació amb materials reciclats. La seva obra se centra principalment en la recopilació i classificació de microplàstics, transformant-los en peces artístiques amb una forta càrrega de consciència mediambiental. Influenciada tant pel món de l’antiquariat familiar com per l’art contemporani, treballa des d’una mirada crítica sobre el consum i la contaminació, col·laborant activament amb el col·lectiu PescArt Menorca en projectes de sensibilització i reciclatge artístic.

Per començar, podries explicar-nos breument la teva trajectòria artística?

Sóc llicenciada en Belles Arts i em vaig especialitzar en gravat. Posteriorment, vaig donar classes a l’escola d’art Cala d’ART, situada a Barcelona, un projecte que vam crear amb una sòcia entre els anys 2015 i 2017. Més endavant, em vaig dedicar plenament a les exposicions, tant col·lectives com individuals, una etapa que va tenir molt bona acollida. Paral·lelament, vaig treballar com a professora de primària en diversos centres educatius i també com a guia i tallerista a museus com La Pedrera, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Fundació Antoni Tàpies i Fundació Vila Casas. A més, vaig ser becada a Dublín i vaig completar part de la meva formació artística a Mèxic, a La Academia de San Carlos.

En què consisteixen les teves exposicions?
Vaig fer una recopilació de microplàstics i he estat treballant durant tres anys classificant-los per colors, mides i formes. 

Quan va començar el teu interès per l’art i quin context o lloc va influir en aquest moment?
Vinc d’una família relacionada amb el món de l’art. Els meus pares es dedicaven a l’antiquariat i tenien botigues, així que sempre vaig estar envoltada d’objectes antics. D’alguna manera, d’aquí em ve aquest interès, juntament amb una gran fascinació per l’art contemporani.

Per què creus que és important enllaçar els residus plàstics amb l’art?
Perquè és una realitat que, d’alguna manera, encara no està prou visibilitzada. És necessari entendre tota la problemàtica del plàstic i la facilitat amb què hi tenim accés. Per això trobo que és una vessant molt interessant artísticament, ja que permet fer conscienciació sobre el problema mundial que tenim.

Com apareixen les teves primeres experimentacions amb el plàstic reciclat?
Tot va començar arran d’una recollida de plàstics a la platja. Em vaig adonar que, quan érem petits, recollíem petxines i pedres perquè ens semblaven maques o visualment atractives. Ara, en canvi, cada vegada hi ha menys petxines i cargolins, i més microplàstics. Llavors vaig pensar que, si embotellava microplàstics en petites ampolles i en feia una sèrie de penjolls, podria transmetre aquest missatge. Vaig posar-hi una etiqueta que deia: “No t’enduguis petxines ni cargolins, enduu-te’n microplàstics”.
Amb aquesta investigació em vaig decantar per aprofundir en les gammes cromàtiques dels microplàstics, i va aparèixer una quantitat de colors increïble.

Quina és la teva connexió amb el col·lectiu PescArt?
Va ser molt curiós, perquè jo estava sola recollint microplàstics, i era una feina bastant feixuga. A més de la recollida, després hi havia tot el treball de taller: separar-los, veure quins es trenquen i quins són susceptibles de ser encapsulats dins d’ampolles.
Vaig veure que hi havia uns voluntaris que també recollien plàstics i em vaig posar en contacte amb ells. Així vaig conèixer l’associació PescArt. Cal destacar que ha estat una col·laboració molt important, perquè ells m’han proporcionat material i això m’ha alleugerit molt la feina.

Com creus que podríem visibilitzar l’art a través del reciclatge entre la població de Menorca?
Gràcies als tallers i activitats promocionats per PescArt, molta gent està prenent consciència del problema. Però jo crec que no es tracta només d’una consciència de consumidor, sinó d’una consciència global, perquè, per molt que anem a recollir plàstics, continuaran apareixent i continuaran sent-hi. Hi ha molts interessos darrere del plàstic i el fem servir constantment; és com una relació de “vull i no puc”.

De quina manera has participat en la creació d’activitats artístiques dins del projecte PescArt?
Es va fer una reunió i es van convidar artistes de les Illes Balears a participar en una exposició col·lectiva. Va ser molt interessant perquè vam compartir treballs i experiències entre artistes, i van sorgir diverses dinàmiques relacionades amb el reciclatge.
Ens vam adonar de la importància que tenia el reciclatge i de com podíem transmetre aquest missatge a través de les exposicions.

Podries explicar-nos alguns dels tallers o activitats que has desenvolupat dins del projecte PescArt?
Visc entre Barcelona i Menorca i intento participar en la majoria dels tallers que ofereix Pescart, segons la meva disponibilitat, ja que els trobo molt interessants.

Per Camila Giusto Olavarria. Abril 2026